Llogar o hipotecar-se no és l’única sortida
Llogar o hipotecar-se, l’única sortida
Fins al moment pensàvem que per accedir a un habitatge només teníem dues opcions: Llogar (en alguns casos amb opció a compra) o Comprar (amb la pertinent hipoteca). Doncs bé, tenim bones notícies: Això ha canviat!!!
Després de la crisi iniciada l’any 2007 amb l’esclat de la bombolla immobiliària, moltes famílies es van quedar a l’atur, sense poder fer front a la hipoteca i perdent la seva casa. Encara que l’habitatge en propietat ha rebut moltes crítiques, moltes de les famílies desnonades no haguessin superat la crisi si no haguessin estat acollides a casa de familiars, la majoria jubilats i amb l’habitatge en propietat i pagat.
D’altra banda, a causa de la conjuntura actual basada en la inestabilitat econòmica i laboral, el lloguer s’ha convertit en l’única sortida per accedir a l’habitatge per a moltes famílies i joves. Encara que les dades estadístiques revelen que “el 76% dels inquilins no estan còmodes sent inquilins i les agradaria ser propietaris El repunt del lloguer que hi ha hagut en aquests últims anys ha estat merament conjuntural […] el lloguer ha estat l’única forma de tinença viable, però això no vol dir que sigui una opció barata. La diferència entre pagar una lava de lloguer a Catalunya i un préstec hipotecari somni 20 euros al mes.” tal com afirmava el catedràtic Sergio Nasarre en una entrevista a l’Avantguarda al desembre de 2014.
A la recerca d’alternatives
La necessitat de buscar alternatives al lloguer i la compra d’habitatge va ser el motiu pel qual l’any 2010 la Unitat de Recerca de l’accés a l’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, dirigida per Sergio Nasarre, va iniciar una investigació en busca de noves fórmules que facilitessin l’accés a l’habitatge. Evitant solucions que posessin en risc l’equilibri social.
Els resultats obtinguts es van materialitzar amb la reforma del Codi Civil de Catalunya, a través de la llei 19/2015 del 29 de juliol, que va suposar la incorporació de dues noves fórmules de propietat: temporal i compartida. Obrint un ventall de possibilitats a tots aquells que volen accedir a un habitatge en propietat però no disposen dels mitjans suficients per fer-ho a través de la compra.
Propietat temporal
La propietat temporal consisteix en comprar un immoble per a un determinat nombre d’anys i una vegada finalitzat el termini la propietat torna al venedor. Tret que aquest hagi venut les seves expectatives de recuperació a una altra persona, la qual passaria a tenir la propietat de l’immoble en finalitzar aquest termini. Aquesta opció pot ser interessant per tots aquells que tinguin previst viure durant un període de temps determinat en una ciutat.
En aquesta modalitat de propietat, durant el termini acordat, el comprador serà propietari de ple dret de l’habitatge, i per tant el podrà vendre, donar-lo en herència pels anys que encara sigui seu, modificar-lo com vulgui o fer sub-propietats temporals per un temps inferior al que l’hagi comprat.
Propietat compartida
La propietat compartida consisteix en la compra fraccionada d’un immoble pel seu inquilí. Sent l’inquilí-comprador anomenat propietari material i el venedor anomenat propietari formal. Per dur a terme la propietat compartida cal fixar un valor per la totalitat de l’immoble, per posteriorment determinar una fracció inicial de compra i establir els terminis i fraccions de compra restants fins a adquirir el total. El comprador, al ser inquilí i propietari alhora, a més haurà de pagar una renda per la part de l’immoble que encara no té en propietat. De manera que el preu de la renda es reduirà a mesura que l’inquilí vagi comprant més fraccions de l’habitatge.
La propietat compartida permet que el venedor obtingui una rendibilitat econòmica automàtica amb la venda de part de l’immoble, a més d’una renda per la part que encara li és en propietat. Mentre que el comprador podrà usar i gaudir de l’immoble com qualsevol propietari des del primer moment, i fer front a la compra de l’immoble sense necessitat d’hipotecar-se, i pagant una renda inferior a la d’un lloguer normal. Ja que el preu del lloguer es reduirà a mesura que l’inquilí vagi comprant més fraccions de l’habitatge.
Flexibilitat, assequibilitat i estabilitat
Tots dos models de tinença confereixen flexibilitat a l’accés a l’habitatge, degut a que poden combinar-se entre ells per adaptar-se a les necessitats concretes de cada cas. Beneficiant a tots els agents de l’edificació: promotors i constructors disposen de més eines per mobilitzar l’estoc existent, i propietaris i usuaris tenen més fórmules per accedir a l’adquisició.
L’assequibilitat dels nous mecanismes, basada en la no necessitat d’hipotecar-se per poder adquirir un immoble en propietat obre la porta a un nou mercat, on butxaques més petites podran tenir accés a la compra d’immobles que fins ara no podien.
La propietat temporal permet mantenir estable el valor de l’immoble durant tot el transcurs de la compra, aportant estabilitat al mercat immobiliari. Mentre que en la compra temporal l’immoble va perdent valor mentre transcorre el termini de compra, sent així una fórmula de tinença que evita l’especulació, i s’adapta a les necessitats reals i canviants de la població.
Més garanties
Els mecanismes de protecció del venedor amb aquests nous sistemes de propietat no varien respecte la compra o el lloguer normal. És a dir, si l’inquilí–propietari no pot fer front a la renda que prèviament ha pactat amb el venedor li succeirà el mateix que a un arrendatari o un propietari normal, la propietat li serà llevada.
Però per contra les garanties augmenten enfront la compra o el lloguer normal, ja que disminueix el risc d’impagament i desnonament. Gràcies a que en aquest tipus de tinences la implicació del comprador-inquilí és major que en un lloguer normal; a que el comprador no ha de destinar més del 30% dels seus ingressos a la compra de l’habitatge; i a que en el supòsit de no poder fer front al pagament de les rendes, existeixen més possibilitats de negociació amb les entitats financeres.
